dijous, 19 de novembre de 2009

Minicontes

Este és el conte d'un xiquet
que estava malalt
i estava molt quiet.
Ana i David
Este es el conte d´un elefant
que estava en un estanc
es va dutxar i es va banyar.
Sandra i Magdalena




Este es el conte de l’eruga
es va casar,
i se la menjaren crua.

Pablo y Carolina



Este es el conte d’un cocodril
que es va morir.
va revivir
i va ser feliç.

Ana i David



Este es el conte d'un elefant.
que era tan gros, tan gros
que no podien donar-li de menjar.

Claudio i Belén




Este es el conte d’un elefant
que li agradava molt menjar
i com era tan gros
va reventar.

Pablo i Carolina





Hi havia un cocodril
que va menjar tant pernil
que es va morir.

Andrea i Alex.




Esta es la historia
de la zebra victoria
es va morir
i va acabar la història.
Carmen i Luisa











Este es el conte
de la tia Sol
que era un Parasol.

Luisa i Carmen




Este es el conte d'un conill
que per primera vegada
va dormir.
Jesús i Gema


Este es el conte d’una xiqueta
que va anar a una tenda
i es va comprar una maleta.

Pablo i Carolina







Este es el conte d’una xiqueta
que era tan roina
que la va fixar ETA.

Pablo i Carolina



Este es elconte d’un futbolista
es va morir
perquè es va pegar contra la pista.
Nina i Miguel








Aço era un xiquet
tan blanet , tan blanet
que es tirava molts pets.

Nina i Miguel







Este és el conte d'una gavina
que es va caure
i es va trobar una nina.


Jordi i Alejandro







Este és el conte d'un camaleó
que va veure un xiquet
que es deia Aaró

Jordi i Alejandro




Este es el conte de la vaca Victoria
que es va morir
i es va acabar la historia.

Alicia i Maria



Este es el conte de una girafa
Que era tan alta, tan alta
que no podia menjar alfalfa.
Sandra i Magdalena




Éste es el conte d´un gat
que estava menjant
i es va atragantar.

Sandra i Magdalena

diumenge, 15 de novembre de 2009

dissabte, 14 de novembre de 2009

divendres, 13 de novembre de 2009

dijous, 12 de novembre de 2009

Pareados con nuestros nombres



Yo me llamo Alejandro
y en clase soy un petardo.







Yo me llamo Alicia
y me gustan las delicias.


Yo me llamo David
y me gusta escribir.



Yo me llamo David
y me gusta vivir.



Yo me llamo Pablo
y en clase siempre hablo.





Yo me llamo Pablo
y no vivo en un establo.





Yo me llamo Nina
y mi padre trabaja en la mina.













Yo me llamo Nina
y me gusta estar en la esquina.




Yo me llamo Miguel
y no me gusta el gel.




Yo me llamo Miguel
y me gusta el actimel.




Yo me llamo Gema
y soy una nena con melena.








Yo me llamo Gema
y me pongo crema.



Yo me llamo Ana
y me gustan las nanas.


Yo me llamo Ana
y me gustan las cabañas.



Yo me llamo Mª Luisa
y me gusta la misa.


Yo me llamo Mª Luisa
y me gusta mi nueva camisa.


Yo me llamo Mª Luisa
y me gusta la playa Lisa.



A mí me llaman Alexander
y me gusta viajar a los Andes.




Yo me llamo Jesús
y me gustan los chupa-chups.





Yo me llamo Jesús
y me gusta el mus.



Yo me llamo Sandra
y me gustan los pandas.



Yo me llamo Magdalena
y tengo larga la melena.



Yo me llamo Magdalena
y mi mejor amiga es Elena.


Yo me llamo Claudio
y me gusta la radio.



Yo me llamo Claudio
y juego en un estadio.



Yo me llamo María
y me gustan las rías.



Yo me llamo Andrea
y vivo en una aldea.



Yo me llamo Belén
y me gusta subir en el tren.



Yo me llamo Carolina
y me gustan las felinas.





Yo me llamo Carolina
y me gusta el lila.

dimarts, 3 de novembre de 2009

Textos sobre la Caputxeta

LA CAPUTXETA SAP JUDO
Era una xiqueta que era molt bona i li va dir sa mare:
-Pots anar a casa de la iaia? Però tin molta cura, el llop està pel bosc.
Va anar pel bosc cantant la, la, larala i... es va trobar amb el llop i li va fer una clau de judo i se’n va anar a casa de la seua iaia per a donar-li els pastissos perquè es posara be.
Maria Luisa

LA CAPUTXETA BLAVA
Açò era una nena molt bonica que li deien Caputxeta Blava.
Sa mare estava molt enamorada del caçador.
El caçador sempre rodava per aí perquè hi havia un llop molt despistat.
Justament va dir sa mare a Caputxeta:
-Posat la caputxeta blava que avuí és el sant de la iaia, ves i dona-li estes flors.
Però la mare estava tant emocionada pel caçador que no es va donar conte que no va dir a Caputxeta que hi havia un llop.
La Capuxeta es va trobar al llop i es va enamorar d'ella, i li va dir:
-Ves per este camí, arribaras mes prompte.
Pero era tan despistat que es va quedar tombat i quan Caputxeta estava en la casa, el llop es va donar conte i va dir:
-A! a! a! a! que faig ací!
I va anar a la casa de la iaia de Caputxeta que estav també un poc enamorada.
Sa mare també estava en la casa de la iaia i es van casar.
El llop i la Caputxeta es van casar i des d’aquell dia tots van ser molt feliços.
Nina


LA CAPUTXETA MILLONÀRIA
Hi havia una vegada una xiqueta que tenia un vestit roig, es deia Caputxeta Vermella. -Dóna’m 100000 euros per a comprar un ferrari.
Va comprar el ferrari.
Va anar a casa de sa iaia.
A la volta va veure al llop i el va a atropellar i un caçador li va dir:
- Gràcies .
I la Caputxeta va seguir i va arribar a sa casa.
Miguel


EL CAÇADOR I LA MARE
Hi havia una vegada una mare i un caçador.
Un dia es van xocar els dos i es van enamorar.
Uns anys desprès es van casar i van tindre una filla i li van posar de nom Caputxeta Vermella.
Uns anys desprès la mare li va dir:
-Porta este menjar a la iaia i no t’entretingues pel cami que sempre per alla hi ha un llop gegant.
-Val, mare ho fare.
Va pensar el llop:
-Me les menjaré a les dos, a la iaia i a Caputxeta
Se les menjà i el caçador va decidir fer una ullada i les va salvar.

Carolina i Alicia


LA CAPUTXETA VALENTA
Hi havia una vegada una xiqueta molt guapa.
I sa mare li va dir:
-Ves a vore a la iaia.Ah! Has de tindre cura amb els llops.
-Val, faré màgia anant amb un cavall!
Quan la caputxeta se’n va anar al bosc, es va trobar al llop i li va dir al cavall:
-Pega-li una potada al llop.
Així el cavall ho va fer i se’n va anar el llop, però no es va rendir, així que va anar a la casa de la iaia per a menjar-se-la.
Quan va arribar a la casa de la iaia la caputxeta va pensar:
-Està el llop!I
La caputxeta li va preguntar al caçador:
-Pots matar al llop?
-Però si et cases amb mi.
-No.
-Pues el mataré jo.
La Caputxeta li va dir al cavall:
-Pega-li una potada al llop.
I de la potada que li va donar se'l va carregar.
La iaia estava bé.
Jordi i Pablo

LA IAIA SAP KÀRATE

Era una vegada una iaia que savia karate però estava molt malalta.
Un dia la seva neta li va dur fruita fresca.
-Oh, gràcies nena.
-De res.
Doncs es va menjar una poma i es posà molt forta i quan va sentir que la seva neta estava en perill va pegar un bot del llit que va trencar el sostre i va salvar a la seva neta del llop.

Alex i Belén

LA IAIA SAP KARATE
Era una vegada una iaia que savia karate però estava malalta.
La gent li preguntava que li passava però la iaia no contestava a ningú.
Una xiqueta que es deia Capuxeta se’n va anar amb el seu amic el llop a veure a la iaia.
Capuxeta li va preguntara la iaia
–Que et passa?
-Que estic malalta i no puc fer karate.
-No et preocupes, el meu amic el llop et pot ajudar amb un medicament que és molt bo.
La iaia se´l va beure i es va posar be.
La iaia li va donar les gràcies i la Caputxeta i el llop se’n van anar a casa.

Sandra

LA MARE I EL CAÇADOR
Hi havia una vegada una xica i un caçador que es van xocar i es van enamorar.
Passaren uns anys, es van casar i tingueren una filla preciosa. La mare li va posar de nom Caputxeta Vermella.
Un dia li va dir la mare:
-Ves a casa de la iaia i porta-li estos pastisos.
I eixe mateix dia era la festa de disfresses i Caputxeta amb la iaia sempre es disfressava de llop.
Quan va arribar a casa de la iaia es va trobar al verdader llop, però Caputxeta es pensava que era la seua iaia:
-Quines orelles més grans que tens!
-Són per escoltar-te millor.
-Iaia, iaia, quins ulls més grans que tens!
-Són per a mirar-te millor.
-Iaia, iaia, quina boca més gran que tens!
-És per menjar-te millor.
De sobte ve un cavall i damunt el caçador i la mare:
Pom!, pom! Vaig a matar-te.
-Em pire vampir, Auuuu! El meu cul!
I conte acabat, conte contat.

Carmen