La dansa dels planetes 1

La dansa dels planetes 2

L'evolució a la terra

INVITACIONS PER A VEURE LA DANSA DELS PLANETES

Esteu convidats a l'actuació de la dansa dels planetes que farem el dia 11 de febrer de 2010 a les 16,30 hores al laboratori.
Us esperem!

La cançó del planeta terra

Com em vareu demanar us pose aquesta cançó que vos ha agradat tant. És del grup Pink Floyd i es diu Money:

Elegeix zona, i jo et dic l'hora!

Ahir vam parlar de la nit i el dia i vam experimentar el moviment de rotació de la terra. Alguns preguntareu quina hora seria en altres paisos. Ací teniu el mapa per a saber-ho.

Plutó

Es el planeta mes petit.
Es va descobrir al 1.930 de lluny.
Es l'únic que encara no està visitat per cap nau terreste. L'òrbita és molt excéntrica.

Plutó té un satel·lit molt especial anomenat Carton 1.172 km. Des de que es va descobrir Plutó encara no ha fet una volta al Sol sensera.

És el que està mes allunyat del Sol.

Neptú

És el planeta més exterior dels gegants gasos i el primer que va ser descobert gràcies a prediccions matemàtiques.

L'interior ès roca fosa amb aigua, metà i amonìac liquids.
L'exterior és hiddrogen, heli, vapor d'aigua i metà, que li d'ona el color blau.
Ès un planeta dinàmic, amb taques que recorden les tempestes de Júpiter. La més gran, anomenada Gran Taca Fosca,tenia un tamany similar al de la Terra,però al 1994 va desaparèixèr i, després se n'ha format una altra.
Els vents més forts de qualsebol planeta del Sistema solar són els de Neptú. Molts d'ells bufen en sentit contrari al de rotació. Prop de la Gran Taca Fosca s'han mesurat vents de 2.000 km/hora.
Neptú té un sistema de quatre anells estrets, prims i molt tènues, difícils de distingir amb els telescopis terrestres.

Jesús i Maria

Urà

És el seté planeta del Sistema Solar i el tercer més gran.
L'atmosfera d'Urà esta formada per hidrogen i hidrocarburs.
Està a 98 graus.
Va ser descobert per William Herschel a l' any 1781.
Es de color blau.Té l'anell difernt al de Jupiter i Saturn.
L'òrbita és de 436.000 km. del centre d' Urá.
Dóna una volta cada 8 dies i 17 hores.
Té tres satél·lits Umbriel, Ariel i Miranda.
Umbriel esta a 266.000 km.
Ariel esta a 191.000 km. i Miranda està a 480.000 km.
La temperatura superficial mitjana es de 210º c.És el primer que es va descobrir.

Pablo i Alex.

Saturn

Saturn és el segon planeta més gran del sistema solar i l'unic que té anells visibles des de la Terra.

Es veu clarament aplanat pels pols a causa de la ràpida rotació.

Cada anell principal està format per molts anells estrets.

La seva composició és dubtosa, pero sabem que contenia aigua.

Podrien ser icebergs o boles de neu barregades amb pols.

Tamay:60.268 Km.

Distancia al sol:1,429.400.000 Km.

Dia periode de rotació:10,23 Hores

Anys:29,49 anys

Temperatura:-125ºc

Gravetat:9,05 m/s2

Jorge i Alejandro

Júpiter

Es el planeta més gran de el sistema solar. Té més matèria que tots els altres planetes junts i el seu volum es mil vegades el de la Terra.
Té 16 satèl·lits. Quatre d' ells van ser descoberts per Galileu al 1610. Era la primera vegada que algú observava el cel amb un telescopi.

Júpiter té una composició semblant a la del Sol, formada per hidrogen i heli, amb petites quantitats d'amoniac, metà, vapor
d'aigua i altres compostos.

Fa la rotació més rapida entre tots els planetes i té una atmósfera complicada, amb núvols i tempestes. Per aixó mostra franges de diversos colors i algunes taques. La gran Taca Roja es una tempesta fortíssima, més gran que el diàmetre de la Terra, que dura des de fa 300 anys i provoca vents de 400 Km/h.
És 11 vegades més gran que la Terra.
Júpiter té una atmósfera que apareix com una successió de bandes clares i fosques, que es pot veure des de la Terra.

Alicia i Gema

Mart

Té una atmosfera molt fina, formada principalment per diòxit de carboni que es congela alternativament en cadascun dels pols. Conté nomès un 0,03% d'aigua , mil vegades menys que la Terra.

Els estudis demostren que Mart va tenir una atmosfera més compacta, amb núvols i precipitacions que formaven rius. Sobre la superficie s'endevinen solcs, illes i costes.

Té dos satel·lits, Fobos i Deimos. Són petits i giren ràpid prop del planeta. Això va dificultar el seu descobriment a travès dels telescopis.

El planeta Mart té una superficie amb molts cràters i canals d'origen natural.

El coneixement que es te de l´interior de Mart sugerix que potse modeiat com una estrela escorça similar a la de la terra un mantell i un nucli.

Magdalena i Sandra.

La terra

La terra es el nostre planeta i l'unic habitat. Es troba a l'ecosfera, un espai que rodeja al sol i que té les condicions necessàries perquè existeixca vida.

La terra és el major dels planetes rocosos. I per aixo fa que puga retindre gasos que formen l'atmósfera.
La terra, el planeta on vivim, no és uniforme per dins com ho pot ser una bola de vidre. Si puguerem fer un viatge al seu interior descobririem que augmenta la temperatura.
A la terra hi ha un sat·telit que és la lluna.
Set de cada deu parts de la superficie terrestre són coberts d'aigua.

Carolina i Andrea

Venus

És el segon planeta del sistema solar i el més semblant a la terra pel seu tamany, massa, densitat i volum . Tots dos es van formar a la mateixa época, a partir de la matixa nebulosa. Venus es peròben diferent de la Terra. No té oceans i la seva pesada atmorfera provoca un efecte hivernacle que eleva la temperatura fins als 480º C. És abrasador.
Els primers astrónoms pensaven que Venus eren dos cosos diferents perquè de vegades es veu una mica abans de sortir el sol i , d'altres just desprès de la posta.
Venus gira en sentit contrari al dels altres planetes.
El dia venussià dura més que l'any.

Belén i Carmen

Mercuri

És el planeta més proper al sol i el segon més petit del sistema solar. Es més petit que la terra, peró més gran que la lluna. Quan un costat de Mercuri és de cara al sol, arriba a les temperatures superiors als 425 graus.
A les zones a l'ombra baixen fins als 170º sota zero. Els pols se mantenen sempre molt fred. Això fa pensar que hi pot haver aigua (congelada és clar). Mercuri es anomenat el planeta de les diferències.
Mercuri és el primer planeta del sistema solar. També és més petit que la terra.
A mercuri els migdies, les tardes i les nits són molt llargues i per aixó hi ha molta diferencia entre ells.
Mercuri té molts cràters per culpa dels meteorits. No té atmosfera.
Rep el nom d'un deu de la mitologia grega.

David i Miguel.

El sol

El sol es l'estrela mes propera a laTerra i l'element més gran del sistema solar. Les estreles son les únics cossos de l'univers que emeten llum.
El Sol es també la nostra principal font d'energia.
Conté mes del 99% de tota la materia del sistema solar.
Es va crear fa 4.500 d'anys i te cmbustible per a 5.00 milions mes.
El Sol s'anirà fent més i més gran finsque s'enfonsarà el seu propi pes.
El Sol per dins te 15 milions de graus.
El Sol va fer que les plantes i els animals naixqueren, deprèsi els animals que morien van ser soterrats i es van convertir en petroli i carbó.
El Sol va calfar i va fer que el carbo servisca per combustible .
Els núvols plouen i es fan els rius.
Les plantes es creixen gràcies a l'energia del Sol i serveix d'aliment per als animals i les persones.
Alguns aprofiten l'energia del Sol per a que les coses funcionen, uns altres per a calfar aigua.
L'energia del Sol fa que l'aigua s'evapore.

Mª Luisa i Claudio.

L'UNIVERS

BIG BANG
Hem investigat què és el Big Bang i hem bibuixat la gran explosió. Clica per a veure les fotos.



Estudiem les estrelles i experimentem

Nosaltres veiem les estrelles xicotetes però en realitat són molt grans. Per a comprovar-ho hem baixat al pati i la profe ha escrit una paraula com pa en un paper i nosaltres anavem cap arrere fins que ja no la podiem llegir. Desprès ens anaven cap avant i la mestra posava altra paraula.

Pensaveu que l'estrella què més crema és la roja però no, és la blava i blanca la més calenta i la que menys crema és la roja.

Hem fet un experiment amb l'encenedor Bunsen i hem vist que quan se li afegeix oxigen i fa la flama més taronja i més gran crema menys i pitjor, i quan la flama és més blava crema millor.
Passa paregut a les estrelles.